Manifest contra la impunitat per la Guerra d’ Irak

Durant la primera meitat de l’ any 2003 els espanyols es movilitzaren com mai ho havien fet fins ara per aturar una guerra injusta, il·legal i emparada en mentides, com s’ha demostrat posteriorment. Amb el recolzament del Partit Popular, José María Aznar, que aleshores era President del Govern Espanyol, va decidir assumir el protagonisme posicionant-se a favor d’ aquesta guerra, donant l’ esquena a allò que exigia la ciutadania en els carrers i en les enquestes. A mitjans de març d’ aquell mateix any, José María Aznar, Tony Blair i George W. Bush,  foren acollits per José Manuel Durao Barroso a les Illes Azores, des d’on es llençà un ultimàtum a Iraq amb un plaç de 24 hores, durant el qual, el president del país hauria de dimitir i s’ havien d’ entregar unes armes de destrucció massiva que ni tan sols existien ni hi havia cap indici real de la seva existència, com els inspectors de Nacions Unides indicaren en alguna ocasió. Transcorregut l’ esmentat plaç, i si no es portaven a terme les imposicions que assenyalaven, els reunits anunciaven la invasió d’ Iraq. Culminada la ocupació militar de l’1 de maig del 2003, Iraq entrà en una situació de caos, devastació i mort en les diverses guerres creuades  que han impedit als ocupants aconseguir els seus propòsits.

En no comptar amb l’ aprovació del Consell de Seguretat de l’ ONU, aquesta guerra fòu il·legal i cap resolució posterior d’ aquest organisme pot esborrar aquest fet. Això significa que, segons el Dret Internacional, els efectes d’aquesta agressió són crims de guerra i els executors i inductors de la guerra són criminals de guerra. La participació espanyola en la mateixa es realitzà sense l’ aprovació del Congrés dels Diputats del nostre país. Aquesta participació disfressada  com a ajuda internacional, després de proclamar-se un fals final de la guerra que avui encara no s’ha produït i enmascarant com  a ajuda humanitària al poble iraquí allò que realment era ajuda als militars invasors, aliats del govern espanyol. L’ esmentada guerra segueix provocant decenes de morts tots els dies i no és possible desvincular-la de les principals causes dels atemptats terroristes de Madrid de l’11 de març del 2004 i el de Londres del 7 de juliol del 2005. La quantitat de morts generada per la Guerra d’Iraq, calculada en 700.000, no para de crèixer ni sembla que es vagi a aturar.

Quatre anys després de l’inici de la guerra, disposem de prou perspectiva per entendre que l’actuació concreta d’ Aznar com a President del Govern Espanyol i del Partit Popular, protagonistes actius d’ aquella
invasió, ha de ser sotmesa a un examen penal que determini les possibles responsabilitats penals i anunciï pel futur dels qui col·laboren en una guerra il·legal, que no restaran impugnes pel sol fet d’exercir un càrrec de prominència política. Entenem que aquestes són les vertaderes accions preventives en defensa dels drets humans.

Per això, sol·licitem als partits polítics que s’ oposin a la guerra d’ Iraq i als qui no vulguin continuar essent còmplices de la mateixa que col·laborin activament en l’exigència de responsabilitats polítiques, però també judicials de José María Aznar. Així mateix, esperem de les instàncies judicials que apliquin el principi d’igualtat davant la llei i no emparin la impunitat dels qui hagin violat la legalitat, estatal i/o internacional,per la seva especial rellevància política.També cridem a la ciutadania a assumir el protagonisme que es guanyaren en les movilitzacions contra la guerra, reclamant ara la responsabilitat de qui aleshores, no va voler escoltar les nostres veus.

Anuncios

Irakeko gerrarengatik zigorgabetasunaren aurkako manifestua

2003 urtearen hasieran, espainiarrak inoiz ez bezala mobilizatu ziren guda bidegabe, legez kanpoko eta, beranduago frogatu den bezala, gezurretan oinarritutako baten aurka. Partidu Popularraren laguntzarekin, José María Aznarrek, orduan espaniar estatuko gobernuburuak, gerra honen alde jarriz protagonismoa hartu zuen, hiritarrek kalean eta inkestetan exijitzen zutena mespretxatuz. Martxo erdialdera, José María Aznar, Tony Blair eta George W. Bush José Manuel Durão Barrosorekin bildu ziren Azoreetan, bertatik Irak-eri ultimatum bat bidali ziotelarik: 24 orduko apean herrialde hartako presidenteak dimititu beharra zuen, eta horrez gain, suntsipen handiko armak entregatu, zeinak ez diren existitzen eta, horrez gain, existitzen direnaren aztarnarik ereez den aurkitu, Nbtako ikuskatzaileek ohartarazi zuten bezala. Epe hau gainditzean, eta eskakizun horiek bete ezean, 3 estatuburuek Irakeko inbasioa iragarri zuten. 2003ko Maiatzaren 1ean okupazio militarra amaitu eta Irakeko egoera kaotiko bilakatu zen, hondamendia eta heriotza zirela nagusi eta barne gerra ugarien eraginez okupatzaileei euren helburuak lortzea galeraziz.

NBeko Segurtasun Kontseiluaren oniritzirik ez zuenez, gerra hau legez kanpokoa da, eta beraz, erakunde horrek berak beranduago hartutako beste edozein erabakik ezin du hau nabartu. Honek zera esan nahi du: Nazioarteko Zuzenbidearen arabera, eraso honen ondorioak gerra-krimenak direla, eta beraz, euren egileak gerra kriminalak. Espainiar estatuaren partehartzeak ez zuen herrialde horretako Diputatuen Kongersuaren oniritzirik jaso. Partehartze hau nazioarteko laguntza bezala maskaratu zuten, oraindik ere jazo ez den gerra-amaiera faltxua aldarrikatu ondoren, eta irakiar herriarentzako laguntza zela salduz, benetan militar inbaditzaileentzako laguntza zena. Gerra honek oraindik ere hamarnaka hildako eragiten ditu egunero, eta honek Mdrideko  M-11ko atentatuekin duen lotura ez dago ukatzerik, ez eta Londreseko U-7koekin duena ere. Irakeko gerrak eragindako hildakoen kopurua 700.000 inguru dela estimatzen da eta egunero hazten doa gelditzeko zantzurik gabe.

Guduaren hasieratik 4 urte pasa diren hontan, badugu nahikoa prespektiba Aznarrek espainiar estatuko gobernuko presidente bezela izandako jokaerak, hala nola Partidu Popularrak izandakoak azterketa penal bat jasan behar dutela, euren erantzukizun penalak zehazteko, eta etorkizunean legez kanpoko gerra ilegal batetako esku hartzaileak ez daitezen zigor gabe geratu politikan zeregin nabari bat izateagatik soilik, Gure ustez hauek dira giza eskubideen aldeko benetako ekintza prebentiboak.

Honengatik, Irakeko gerraren aurka dauden, eta bere konplize izaten jarraitu nahi ez duten partidu politikoei eskatzen diegu aktiboki lagun dezaten José María Aznarren erantzukizun ez bakarrik político, baizik eta baita juridikoak exijitzeko Orduña. Bestalde, espero dugu instantzia judizialek berdintasun printzipioa aplikatuko dutela, eta beraien garantís politikoa dela medio, legez kanpo jokatu duten horiek ez zigor gabe uztea. Azkenik, hiritarrak gerraren aurkako mobilizazioetan izandako garantiza berreskuratzera deitu nehi ditugu, iraganean gure ahotsak entzun  nahi izan ez zituenari gaur erantzukizuna exijitzeko.

Manifiesto contra la impunidad por la Guerra de Iraq

Durante la primera mitad del año 2003 los españoles se movilizaron como nunca lo habían hecho para detener una guerra injusta, ilegal y amparada en mentiras, como se ha demostrado posteriormente. Con el apoyo del Partido Popular, José María Aznar, que entonces era Presidente del Gobierno español, decidió asumir el protagonismo a favor de esta guerra, dando la espalda a lo que exigía la ciudadanía en las calles y en las encuestas. A mediados de marzo de aquel año, José María Aznar, Tony Blair y George W. Bush fueron acogidos por José Manuel Durão Barroso en las islas Azores, desde las que lanzaron un ultimátum a Iraq con un plazo de 24 horas, durante el cual el presidente del país debería dimitir y deberían entregarse unas armas de destrucción masiva que ni existían ni había indicio real alguno de su existencia, como los inspectores de Naciones Unidas apuntaron en alguna ocasión. Transcurrido dicho plazo, y si no se llevaban a cabo las imposiciones que señalaban, los reunidos anunciaban la invasión de Iraq. Culminada la ocupación militar el 1 de mayo de 2003, Iraq entró en una situación de caos, devastación y muerte en la que diversas guerras cruzadas han impedido a los ocupantes conseguir sus propósitos.

Al no contar con la aprobación del Consejo de Seguridad de la ONU, esta guerra fue ilegal y ninguna resolución posterior de dicho organismo puede borrar este hecho. Esto significa que, según el Derecho Internacional, los efectos de esta agresión son crímenes de guerra y los ejecutores e inductores de crímenes de guerra son criminales de guerra. La participación española en la misma se realizó sin la aprobación del Congreso de los Diputados de nuestro país. Esta participación sería disfrazada de ayuda internacional, tras proclamarse un falso fin de la guerra que aún hoy no se ha producido y enmascarando como ayuda humanitaria al pueblo iraquí aquello que realmente era ayuda a los militares invasores, aliados del gobierno español de aquel momento. Tal guerra sigue provocando decenas de muertes todos los días y no es posible desvincularla de las principales causas de los atentados terroristas de Madrid del 11 de marzo de 2004 ni de los de Londres de 7 de Julio de 2005. La cantidad de muertos generada por la Guerra de Iraq, calculada en 700.000, no para de crecer ni tiene visos de detenerse.

Cuatro años después del inicio de la guerra, disponemos de la perspectiva suficiente para entender que la actuación concreta de Aznar como Presidente del Gobierno español y del Partido Popular, protagonistas activos de aquella invasión, debe ser sometida a un examen penal que determine sus posibles responsabilidades penales y anuncie para el futuro que quienes colaboren en una guerra ilegal no resultarán impunes por el mero hecho de desempeñar un puesto de prominencia política. Entendemos que éstas son las verdaderas acciones preventivas en favor de los derechos humanos.

Por ello, solicitamos a los partidos políticos que se oponen a la guerra de Iraq y a los que no quieran seguir siendo cómplices de la misma que colaboren activamente en la exigencia de responsabilidades políticas, pero también judiciales de José María Aznar. Asimismo, esperamos de las instancias judiciales que apliquen el principio de igualdad ante la ley y no amparen la impunidad de quienes hayan violado la legalidad, estatal y/o internacional, por su especial relevancia política. También llamamos a la ciudadanía a asumir el protagonismo que se ganó en las movilizaciones contra la guerra, reclamando ahora la responsabilidad de quien no quiso escuchar entonces nuestras voces.

Madrid, 31 de mayo de 2007
Plataforma Juicio a Aznar